.jpg)
KYOKUSHINKAI
Historia del Karate
Karate significa: "mans buides"; Kara: buida; Te: mà.
Els orígens del karate com el coneixem avui són poc clars, per falta de documentació.
L’idea tradicional acceptada per la majoria de les autoritats sembla que indica que aquest va començar a l'Índia. Un monjo budista anomenat Daruma (en Xinès) o Bohodiharma, com se li coneix millor, va desitjar portar el seu particular budisme anomenat Zen als Xinesos, com una aventura missionera. No era estrany que els monjos sabessin lluitar, ja que es trobaven en perill pels enemics de les seves creences, així com dels animals.
Fins i tot Gautama Sidartha havia estat guerrer abans de ser Buddha. Quan aquest va establir el Budisme, no va veure cap contradicció en la idea que un home de pau, i ple d'amor, fos alhora hàbil en el combat.
Sobre 500 anys (dc) Bohodiharma aconseguir la cort de l'emperador Wu en Chein-Kang, a la Xina, on el van rebre calorosament. Eventualment va deixar la cort, marxant cap al nord de la província de Henan i es va recloure al temple de Shao-Lin (Shorin en Japonès), sembla ensenyar Zen També va ensenyar el seu sistema de lluita sense armes Shorin Kempo.
Bohodiharma té l’honor de ser considerat fundador del Kempo Xinès, pel fet que va afegir les pràctiques meditatives del ioga i zen, fent un sistema més complet, tal com el coneixem avui dia. El Zen és inseparable del Karate, i tots els mestres de Karate busquen més llum i experiència a través del Zen En realitat tots els grans desenvolupaments del Shorin Kempo van ser adquirits per diversos monjos, a través dels anys. Per exemple, un monjo, Chiao-Yuan, va coordinar totes les seves tècniques després de contemplar els mètodes de lluita de cinc animals: el tigre, lleopard, serp, grua i el mític drac.
Finalment, l'estreta connexió entre els monjos i la medicina van resultar no només a descobrir els punts vitals del cos humà, als quals es podien aplicar cures, sinó també punts en els quals amb atacs de Kempo podien obtenir millors resultats directes.
Des Xina, el Kempo es va estendre al nord de Mongòlia, aquest de Corea i sud d'Okinawa. Eventualment va arribar Japó, on va començar a ser extremadament popular. Després de l'era de Kamakura (sobre 1200 anys dc), a la classe de soldats (Samurai) els van agradar les dues formes, la de combat i la filosofia Zen
La moralitat i el misticisme del Budisme Zen agradaven a la seva sensibilitat, però l'atracció més real era la manera com es realitzaven, amb una disciplini que els feia adquirir gran resistència i habilitat de combat, a través de l'habilitat psicològica pari ells i sembla seus adversaris.
En diversos períodes de la història, en els anys 1400 i 1609, a Okinawa, les autoritats van prohibir l'ús d'armes a la població, sembla protegir-se dels bandits (i algunes vegades de les autoritats). Així es va començar a ensenyar aquest mètode de combat sense armes. Les escoles, usualment confinades als temples, es mantenien en secret, ja que el seu descobriment significava la seva aniquilació pels que mantenien el poder.
No va ser fins al 1901 que el Karate que coneixem avui es va treure del secret i es va ensenyar lliurement a Okinawa. El 1916, el mestre Funakoshi va ser des Okinawa a Tòquio, i va ser el pioner del sistema modern del Karate al Japó.
Nascuts de molts orígens, hi ha avui dia moltes escoles de Karate, cadascuna amb mèrits i potser també amb faltes.
Estils i Escoles de Karate
