.jpg)
KYOKUSHINKAI
MASUTATSU OYAMA
Es possible que aquest nom, no suposi res per la majoria de la gent. Però hem de pensar que, mes de 20 milions de practicants (la meitat de la població espanyola) segueixen els seus estudis arreu del mon.
Va néixer a Corea del sud, a , el 12 de juliol de 1923. De ben petit ja destacava per un esperit indomable, va viure a la granja de la seva tieta, a Manxuria (xina). Allà te el seu primer contacte amb les arts marcials, entrenat per un exmilitar en una branca de Kung fu.
Als 15 anys, al 1938, viatja al Japó, per tal de fer-se pilot de combat a una escola d’aviació, però el seu somni es va veure trencat, per tenir que treballar per viure. Allà va estudiar Boxe i Judo, fins que va conèixer a Ginshin Funakoshi a la universitat de Takushoku, i comença així la seva practica en Karate. Considerant al mestre Funakoshi, com aquell que el fer veure la diferencia entre un Lluitador i seguir el Budo (camí del guerrer). La seva evolució va ser imparable, als 17 anys ja era 2on Dan i als 20 anys 4rt Dan. A aquesta època va ingressar al Dai Nihon Butokukai, una acadèmia d’entrenament per l’exèrcit imperial Japonès, especialitzada en guerra anti-guerrilles, kamikaze, espionatge i combat cos a cos. Va pertànyer 2 anys, dins del grup de Nagano, fins que al 1945, es dissol amb l’arribada dels aliats al Japó.
Desprès de la derrota, Oyama, a l’igual que molts de joves Japonesos estava enfonsat en una crisis personal. En aquet moment de crisi va començar a entrenar amb Su nei chu, mestre Coreà deixeble de Chojun Miyagui, fundador del Gojo Ryu. Aquet mestre, conegut per el seu poder físic i la seva profunda inclinació espiritual, va influenciar molt al Jove Oyama. Forjant la indivisibilitat del Budo i els fonaments del budisme al jove.
Transcorregut un temps d’entrenament, al 1946, So aconsella a Oyama que es retiri a la muntanya, com a compromís de la seva dedicació al camí marcial. Així es retira a la muntanya per entrenar cos i anima, a la prefactura de Chiba, a la muntanya de Kiyosumi, acompanyat per el seu amic Yashiro i subvencionat per el sr. Kayama, que els enviava aliments. Un entrenament molt fort, de mes de 12 hores diàries, introduir-se en aigües gelades, glopejar pedres i fustes, etc. Als 6 mesos Yashiro renuncia i torna a la civilització. En aquet moment, Oyama te desitjos de tornar a la civilització, i per superar-ho, s’afaita les celles per no poder tornar a casa.
Al 1947 desprès de 14 mesos, torna a la civilització, degut a la retirada de la subvenció del Sr. Kayama. Oyama aprofita aquesta tornada per tal de provar les seves habilitats, al primer campionat d’arts marcials de tot japó, sense distinció de pesos (all Japan). El qual va guanyar sense rival comparable. Provocant una gran admiració al mon marcial.
Oyama continuava tenint un buit al cor, degut a no haver pogut aconseguir els 3 anys d’entrenament a la muntanya. Així que ara a la muntanya de Kiyozumi, es torna a aïllar i segueix el seu entrenament, encara mes dur que anteriorment. L’entrenament consistia a introduir-se a aigües gelades, lluitar amb animals, trencar pedres i arbres, saltar sobre les plantes centenars de vegades dia rere dia, tal com anaven creixent, estudi dels textos clàssics de zen, filosofia marcial i del famós samurai Miyamoto Musashi. En aquet temps, no nomes va condicionar la seva ment, el seu cos i la seva anima, sinó que va crear el seu mètode propi de Karate. Finalment, desprès del mes rigorós entrenament, torna de la muntanya. Completament segur de si mateix i capacitat per agafar el control de la seva vida.
El 1950 ja a la civilització, Sosai (fundador) Masutatsu Oyama es posa a treballar a un escorxador de braus, on prova la seva habilitat lluitant amb les mans nues contra 52 braus, matant a tres instantàneament i trencant les banyes a 49 de un cop de shuto (costat de la mà) .
El 1952, viatja a Estats Units tot un any, fent demostracions de Karate en viu i per televisió. La fama s’estén ràpidament i s’enfronta a 270 adversaris diferents, de molts estils de lluita diferents. La majoria de combats els guanyava amb un sol cop, durant tan sols uns segons, per cap mes de tres minuts. Aquí sel comença a conèixer com a “GOD HAND” (la ma de deu), una manifestació viva de la màxima Japonesa de “Ichigeki Hissatsu” (eliminar d’un sol cop). A Mèxic es ferit per un brau i requereix de 6 mesos d’hospitalització, estant a punt de morir.
Tot i que al 1953, obre la seva primera sala d’entrenament, era un espai amb gesta i sense cobrir. Al 1956, finalment obre el seu primer dojo oficial, ubicat a l’universitat de Rikkyo, Tokio. Es en aquet moment on podem dir que neix oficialment el Kyokushinkai. Degut a que Oyama estava en plenitud física, els entrenaments al dojo, eren extremadament durs, sobre tot en la practica del kumite, lluitant nomes amb proteccions com tovalloles o draps a les mans i adaptant rapidament les bases del Kyokushin. Atacar al cap llavors era comú, així com luxacions, projeccions i armes de Kobudo. El sistema es base en el principi “1.000 dies d’entrenament per un principiant, 10.000 dies per un mestre”.
Arrel d’un incident personal, on desprès de ser agredit amb una espasa, va fracturar el cap de l’agressor amb un uraken, Oyama va ser empresonat sota els càrrecs d’homicidi involuntari. Tot i que va ser alliberat sense càrrecs, a partir d’aquet instant va prohibir totalment els atac al cap tot i portar proteccions.
Al 1964, crea el Hombu dojo, constituint oficialment la “International Kyokushinkaikan Organization” IKO, amb president E. Sato (primer ministre de Japó) i Masutatsu Oyama com a Kancho (Director).
Malauradament, víctima d’una greu infermetat, el passat 26 d’abril de 1994, va passar a l’eternitat. Deixant a orfe a aquesta gran família. Però com ell mateix va dir, “quan deixi aquet mon, la vida continuarà i Kyokushinkai ha de continuar”. Avui en dia, els seus preceptes es segueixen a mes de 160 països i per mes de 20 milions de persones. Volem agrair al Mestre tota la dedicació i saviesa que ens ha legat, intentant compensar-ho seguint el seu camí.
OSU!
